Jo confesso

El llibre Jo confesso tracta de la vida d’Adrià Ardèvol, des que és un xiquet fins que mor. Trobem dos relats, el que conta ell mateix, que li deixa al seu amic Bernat en un manuscrit i les parts en cursiva, que suposem escriu Bernat. Per tant, l’autor ens vol fer creure que el llibre està escrit per “diferents autors”, tot i que ha estat escrit per Jaume Cabré.

El llibre va estar publicat el 2011, encara que l’autor va tardar uns 10 anys a escriure’l. Així és com podem arribar a comprendre la gran complexitat de lectura i enteniment que té el llibre, a més de la seua llargada. No cal oblidar tampoc el fet que de vegades apareixen intervencions no traduïdes en altres idiomes com el francès o l’alemany, que si no tens coneixements previs d’aquestes llengües són complexes d’entendre.

Adrià Ardèvol és un xiquet que va nàixer al sí d’una família mitjanament acomodada de Barcelona, son pare és col·leccionista i s’apassiona amb el seu treball i sa mare es filla d’un catedràtic molt important. Els negocis del pare, quan és nen, estan vedats per a ell, així com el seu despatx. Els seus pares tenen diferents punts de vista sobre la seua educació, que es solucionen quan el seu pare és assassinat.

La seua vida gira al voltant de l’estudi de llengües i d’un violí Storioni que el seu pare va aconseguir mitjançant l’extorsió d’un capatàs nazi, que li’l furtà a una vella jueva. Una altre pilar de la seua vida és la seua història d’amor amb Sara Voltes-Epstein, una dibuixant que pertany a una família marcada per l’holocaust i que mor finalment, abandonant l’Adrià a una vida solitària i trista.

Finalment, també ell cau malalt d’alzèimer i acaba morint en un centre de dia, on tenen cura d’ell.

La novel·la és molt realista, tots els llocs són reals, els personatges són redons, evolucionen, canvien de pensament, són molt complexos, tenen problemes, pateixen, són feliços... i les accions que hi tenen lloc són versemblants, el que fa que siga interessant de llegir, ja que a més de contar la història d’Adrià, fa referència a situacions històriques tant en l’àmbit espanyol com en l’europeu.

Jo confesso és un dels llibres més interessants que he llegit. Personalment, he trobat tot allò que busque en un llibre i, a més, és un d’aquests llibres que no s’obliden fàcilment. És, el que jo anomenaria, un llibre total. És altament recomanable a tot aquell amant de la novel·la històrica, tot i que no és gens fàcil de llegir, doncs té unes mil pàgines. També és interessant per aquelles persones que gaudeixen les novel·les autobiogràfiques, les històries d’amor, la cultura en general, la música o qualsevol art. 

Maria Miñana 1r Bat