El
llibre Jo
confesso
tracta de la vida d’Adrià Ardèvol, des que és un xiquet fins que
mor. Trobem dos relats, el que conta ell mateix, que li deixa al seu
amic Bernat en un manuscrit i les parts en cursiva, que suposem
escriu Bernat. Per tant, l’autor ens vol fer creure que el llibre
està escrit per “diferents autors”, tot i que ha estat escrit
per Jaume Cabré.
El
llibre va estar publicat el 2011, encara que l’autor va tardar uns
10 anys a escriure’l. Així és com podem arribar a comprendre la
gran complexitat de lectura i enteniment que té el llibre, a més de
la seua llargada. No cal oblidar tampoc el fet que de vegades
apareixen intervencions no traduïdes en altres idiomes com el
francès o l’alemany, que si no tens coneixements previs d’aquestes
llengües són complexes d’entendre.
Adrià
Ardèvol és un xiquet que va nàixer al sí d’una família
mitjanament acomodada de Barcelona, son pare és col·leccionista i
s’apassiona amb el seu treball i sa mare es filla d’un catedràtic
molt important. Els negocis del pare, quan és nen, estan vedats per
a ell, així com el seu despatx. Els seus pares tenen diferents punts
de vista sobre la seua educació, que es solucionen quan el seu pare
és assassinat.
La
seua vida gira al voltant de l’estudi de llengües i d’un violí
Storioni que el seu pare va aconseguir mitjançant l’extorsió d’un
capatàs nazi, que li’l furtà a una vella jueva. Una altre pilar
de la seua vida és la seua història d’amor amb Sara
Voltes-Epstein, una dibuixant que pertany a una família marcada per
l’holocaust i que mor finalment, abandonant l’Adrià a una vida
solitària i trista.
Finalment,
també ell cau malalt d’alzèimer i acaba morint en un centre de
dia, on tenen cura d’ell.
La
novel·la és molt realista, tots els llocs són reals, els
personatges són redons, evolucionen, canvien de pensament, són molt
complexos, tenen problemes, pateixen, són feliços... i les accions
que hi tenen lloc són versemblants, el que fa que siga interessant
de llegir, ja que a més de contar la història d’Adrià, fa
referència a situacions històriques tant en l’àmbit espanyol com
en l’europeu.
Jo
confesso
és un dels llibres més interessants que he llegit. Personalment, he
trobat tot allò que busque en un llibre i, a més, és un d’aquests
llibres que no s’obliden fàcilment. És, el que jo anomenaria, un
llibre total. És altament recomanable a tot aquell amant de la
novel·la històrica, tot i que no és gens fàcil de llegir, doncs
té unes mil pàgines. També és interessant per aquelles persones
que gaudeixen les novel·les autobiogràfiques, les històries
d’amor, la cultura en general, la música o qualsevol art.
Maria Miñana 1r Bat
