Conten que hi havia una vegada una xica molt bonica, que tenia una alfàbega en el balcó, enfront d'un hostal. I un home que vivia enfront sempre li preguntà:
- Marieta, quantes fulletes té la mateta?
I ella no responia, se n'entrava a casa tota roja. Un dia li ho contà a sa mare. I sa mare li digué que la pròxima vegada que li diga '' Cavaller de capa i capell, quantes estreles té el cel?''. Al sendemà la xiqueta ix a regar i l' home li diu:
- Marieta, quantes fulletes té la mateta?
- I la xiqueta tota convençuda li contestà:
- Cavaller de capa i capell, quantes estreles té el cel?
El rander no va saber que dir. La xica se n'entrà cap a dins i li ho contà a sa mare. L'home pensava i pensava com enganyar a la xica. Al dia següent s'en va a sa casa, per oferir-hi les seues mercaderies. Toca a la porta i va eixir sa mare, i el rander començà a dir:
- Vinga, que vostè té una filla molt polida i molt conreada!, i mire quines randes i quines coses més boniques porte
- Sí, ja ho veig, però... nosaltres no podem comprar-ho, no tenim diners, i això deu de ser molt car.
I el rander que se les sabia totes, va dir:
- No es preocupen, jo els faré un preu especial per això... Si vol, noméshe de pegar-li dos besades a la seua filla, i que trie la randa que vulga.
Al sandemà la xica ix a regal i l'home li diu:
- Marieta, quantes fulletes té la mateta? I la xiqueta tota convençuda li contesta
- Cavaller de capa i capell, quantes estreles té el cel?
- I la besada del rander?
Ella s'en entrà cap a dins a contar-li-ho a sa mare. Al cap de dos dies el rander es posa molt malalt. Mare i filla s'en van anar a veure-lo. Va dir que estava molt mal. La mare, que curava de gràcia li clavà una safanòria pel cul com a remei a la malatia. I el rander es posà bo. Al sandemà ix a regar la xiqueta i el rander es posa:
- Marieta, quantes fullet-es té la matetà?
- Cavaller de capa i capell, quantes estreles té el cel?
- I la besada del rander?-
- I la safanòria pel cul?
I el rander va envermellir de vergonya i tothom començà a burlar-se. Mai més no tornar a burlar de la xica.
Martynas Stasevskis 1r PQPI
Aquest llibre m'ha agradat molt perquè és de misteri i cada capítol és més intrigant. Tracta d'un xiquet que és perd i els seus amics van a buscar-lo per uns passadissos que hi ha pel subsòl de la ciutat en la qual viuen i al final els seus amics acaben salvant-lo. El xic que es perd li diuen Alex i els que van a salvar-lo són Lucia i Gabriel; i també hi ha un inspector de polícia que li diuen Paco Garcés i gràcies a ell Lucia i Gabriel troben Alex. Caldria destacar el moment en què Gabriel i Lucia estan atrapats en un tros de passadís quan es tanquen les portes, una a cada costat, i en eixe moment comencen a eixir rates per tots els llocs i comencen a mossegar-los per tot el cos i Gabriel agafa una torxa i comença a acostar-la a les rates i les rates quan ho van vore se'n van anar del passadís.
Ho recomane a tots els que els agradenles històries de por i aventures.
Dimas Vicedo 2 ESO B
El silenci del mariner és la lectura proposada a l'alumnat de segon d'ESO per al segon trimestre. Com que la considerem un bona opció per a tothom us presentem la seua fitxa de lectura
Autor: Oliver, Toni
Editorial: Bromera
Any d’edició: 2002
Pàgines: 177
Edat: A partir de 12 anys
Temes: Novel·la històrica ambientada al Mediterranis XVII/XVIII. Pirateria
RESUM
Enric Descamps és un estudiant de Teologia que s’està a l’Alguer recollint informació per a un treball. Durant la seua estada coneix un vell mariner, mut, que li narra per escrit, i durant diversos episodis, la seua vida: quan va ser esclau en unes galeres pirates, l’amistat amb un xiquet que l’acompanyarà sempre, l’amor per una dona amb qui formarà una família... La relació de l’Enric amb el vell mariner tindrà una forta influència sobre l’estudiant que decidirà canviar els seus estudis de Teologia pels de medicina i tornar posteriorment a l’Alguer a fer de metge.
ASPECTES A DESTACAR
Aquest llibre ha guanyat el premi de novel·la històrica juvenil Far de Cullera 2002
El vell mariner va lliurant el seu escrit per “entregues” a l’estudiant i això fa que les dues vides es vagen entrellaçant al llarg de la novel·la. El relat del mariner mut és especialment colpidor i això fa que t’atrape des de les primeres pàgines.
Al final del llibre s’ofereix un complement molt interessant: unes notes històriques i una taula cronológica que relaciona els principals esdeveniments de l’imperi Otomà, la Península Ibèrica i Europa des de mitjans del segle XV fins al XVIII.
